FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apte, idoni, per a alguna cosa. Hàbil per a contreure matrimoni. Un recluta declarat hàbil per al servei militar. En què actuen els jutjats, els tribunals i altres organismes de l'Administració. Temps hàbil. Dies hàbils. Propi a reeixir en allò que fa. Un obrer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, de clin, de ploma, d'escuma de niló, etc., que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt. Un matalàs per a un llit de matrimoni. Refer un matalàs. Picar els matalassos. Un matalàs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Un bon dot. Aportar en dot. Allò que aporta al convent una noia que es fa monja. Qualitat amb què la naturalesa ha adornat algú. El talent és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la religió. Sentiments religiosos. Ensenyament religiós. Creences religioses. Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa. Conforme als ritus de la religió. Matrimoni religiós. Relatiu o pertanyent als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe sensible d'un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia. Els set sagraments de l'Església catòlica: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, extremunció, orde i matrimoni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. padrí de fonts [o padrí jove] Padrí 1 1. Persona que assisteix qui rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l'ordenació, qui professa en un orde. Qui faràs padrí quan et casaràs? Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nupcials Cerimònies amb què se celebra el sagrament del matrimoni. Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel. ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el cos. Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se sexualment. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se liberals i conservadors. [...]
